Bush és un guanyador nat. Va impulsar la guerra de l’Irak, una operació que li va sortir a la perfecció assolint tots els objectius previstos, i ara en acabar el seu mandat, com que no pot repetir com a candidat, deixarà e tema en mans dels seus rivals. Els objectius de la guerra eren força clar, i es van assolir completament, sense pràcticament danys col·laterals. Es tractava de reforçar una posició geoestratègica, palesar que els EEUU són l’única potència capaç de passar per damunt d eles resolucions de les NNUU, i sobretot es tractava de proporcionar enormes beneficis a tot un seguit d’empreses que s’abraonarien sobre el país devastat. Tot això ha funcionat a la perfecció.
Sempre hi haurà algun llunàtic radical que lamentarà les pèrdues humanes, com si aquestes no fossin sobradament justificades tenint en compte els beneficis obtinguts. I més tenint en compte que la majoria de les víctimes han estat i continuen sent irakians, o soldats americans negres o d’origen hispà. Ara, un cop satisfets del pastís es pot cedir a l’oposició perquè en gestioni la retirada de les tropes o que acabi d’aprofitar les escorrialles que hi queden. Una jugada genial, d’un líder guanyador.
Arxivat sota: Política Internacional, economia
