PUTIN, AMB PERMÍS D’EUROPA

Fa una mica de riure veure els malabarismes que estan fent els mitjans de comunicació, i sobretot els polítics europeus, davant la neteja que està fent el Sr Vladimir Putin d’aquells elements que podrien fer-li ombra. A l’Europa Occidental, més avesats, aquests temes es resolen amb discreció i guardant les formes. Però això té el risc que, a vegades, s’escapi alguna notícia o filtració no desitjada. Recordem les imatges de les presons Iraquianes, o el cas dels GAL a Espanya o de l’atemptat contra Greenpeace a les colònies franceses.

Tenint en comte, doncs, que les estructures democràtiques russes són encara molt febles, és lògic que Putin opti per formes més expeditives a l’hora de netejar el panorama de dissidents, ja siguin periodistes, empresaris o ex espies. No és que la gent no ho sàpiga que la guerra de Txetxènia se la va inventar ell, amb atemptats provocats pels mateixos serveis secrets russos per podar inculpar els nacionalistes txetxens, com la gent sap com les gasten els americans (i el general els militars arreu del món)  amb  els que tenen assenyalats com a enemics. El que passa és que no queda bé, és lleig. És una pura qüestió d’estètica. El que està fent Putin, doncs, no ens ha d’estranyar perquè entra dins la lògica del poder. I no deu ser tant dolent ni tan pervers des del moment que cap govern europeu no el desaprova. Al capdavall, el que ens interessa és un bon acord respecte al gas rus, i això són minúcies internes que no mereixen més atenció. És més, un dirigent rus sota sospita, encara que ningú li tiri en cara obertament, encara va bé perquè deixa en més bona posició els negociadors europeus. Per això, Putin no fa res que no sigui amb el permís d’Europa.