HA MORT PINOCHET

Ha mort Augusto Pinochet, l’home que va alliberar Xile del perill comunista i va posar el país, amb les seves explotacions mineres en mans dels qui des dels països més civilitzats podien fer-les més rendibles. Alguns li van retreure un excés de duresa, i és que en qualsevol gran empresa sempre hi ha efectes colaterals. Bona prova de la bonda de Pinochet és que va tenir tot el suport, previ i després del cop, dels Estats Units, i concretament de Henry Kissinger que després va ser distingit amb el premi Nobel de la Pau. Durant el seu mandat va tenir també el suport de tots els governs de l’Europa Occidental, de qui es va convertir un fidel aliat. D’Espanya mateix en sortien les tanquetes antidisturbis que ell feia servir per controlar el incontrolats de l’oposició. El govern socialista de Felipe González li venia armament, encara que després les juventuts del seu propi partit, il·lusos, editaven enganxines de “Xile Vencerá”.

Baltasar Garzón s’hauria guardat prou de fer cap reclamació sobre ell. De fet, Garzón va participar del Govern que venia armament a Pinochet. Però com que del que es tracta és de guardar les aparences, quan Pinochet ja havia complert els seus objectius, aleshores es va fer un simulacre de processament, que havia de servir sobretot per revaloritzar la carrera professional de Garzón, bastant malmesa per la seva ineptitud a l’hora d’instruir sumaris com els dels narcotraficants. Això li va venir com anell al dit: ell faria veure que volia processar Pinochet, sabent que mai s’arribaria a portar a terme, i d’aquesta manera es podien rentar les mans de les complicitats que hi havien tingut fins aleshores. No es persegueixen mai els dictadors, per cruels que puguin semblar, en tot cas s’inicicien processos als Ex dictadors.