Des del mes de març que les coses pintaven malament. Els etarres emprenien unilateralment, i sense ni tan sols esperar-ne resposta, una treva permanent amb la perversa intenció d’incitar a la negociació que els permetés deixar les armes. Un fet gravíssim perquè hauria deixat sense un dels grans arguments per a combatre el nacionalisme basc, i es corria el perill que el nacionalistes anomenats moderats convoquessin una consulta sobre l’autodeterminació.
Per aturar aquest disbarat tan antidemocràtic el Partit Popular i els seus amics a la judicatura van endegar una croada amb l’objectiu de boicotejar qualsevol negociació. Val a dir que el PSOE ha estat temptat en alguns moments a fer concessions a ETA amb una política d’acostament dels presos, amb l’excusa que la llei ja estableix que els presos han de ser el més a prop possible dels seus domicilis habituals. Era evident que si Zapatero hagués accedir a complir la llei, hauria estat una rendició davant de les exigències dels terroristes. Per sort, Zapatero ha acabat col·laborant amb el PP congelant qualsevol iniciativa de diàleg que hagués pogut portar al desastre de la pau. La inactivitat, doncs, suposem que calculada, del govern espanyol davant l’oferta etarra ha acabat amb la seva paciència, o almenys amb la paciència dels sectors etarres més propensos al procés de pau. Així, els sectors més radicals d’ETA contraris al procés, a l’igual que el Partit Popular, han sortit reforçats, i tot pot tornar a ser com abans. Els uns amb la seva obsessió per la lluita armada i els altres celebrant amb cava (francès, com abans) els atemptats que servien per a guanyar vots i justificar l’hostilitat al nacionalisme del PNB (el que realment preocupa), han sortit victoriosos d’aquest mal tràngol que els volia fer passar l’esquerra abertzale d’ençà del mes de març.
Eureka! Entre tots, al final se n’han sortit!
Arxivat sota: Política espanyola, Terrorisme
