Cadascú té la credibilitat que té, o que li donen els altres. La credibilitat de Zapatero, per exemple, és més aviat escassa, perquè tan aviat diu que aprovarà l’Estatut que surti del Parlament català com ho desmenteix completament, per pactar un altre Estatut que, evidentment, tampoc està disposat a complir.
En canvi, ETA sí que té tota la credibilitat. Quan diu que inicia una treva unilateral, la inicia de veritat unilateralment encara que els seus adversaris no la segueixin. I quan la trenca, també la trenca unilateralment, està clar, perquè només ells podien trencar una treva que només ells havien declarat. I quan afirmen que trenquen la treva per l’incompliment dels compromisos del Govern, reben tot el suport dels populars que coneixent-los bé els donen tota la credibilitat del món. Per això, el Partit Popular acusa el PSOE de tenir compromisos polítics amb ETA (encara que al final no els hagi complert, com sempre), basant-se en les declaracions de la solvència dels etarres. I ja poden anar dient els socialistes que les paraules d’ETA no haurien de ser tingudes en compte, perquè el Partit Popular sí que hi dóna legitimitat i credibilitat, i en base a això llança les seves acusacions contra Zapatero.
ETA, doncs, s’ha guanyat la credibilitat de tots els seus amics i aliats, tant dels qui els donen suport a mitges o simplement es limiten a no condemnar-los com dels qui teòricament són a les antípodes però que es beneficien de les seves accions. Com dèiem, cadascú té la credibilitat que li donen els altres.
Arxivat sota: Política espanyola, Terrorisme
