Hi ha una obsessió, no sé si infantil o malaltissa, per introduir el concepte de “pau” a l’hora de parlar de conflictes armats com els del País Basc, els de l’Orient Mitjà o de tants altres llocs del món. És un concepte erroni, potser heretat de la tradició catòlica més ortodoxa, basada en la idea que com que tots som humans, tots devem tenir una part de raó i una part de culpa. I per tant, hem de buscar una solució intermitja. Deia, per exemple, el premi Nobel de la Pau Desmond Tutu que la “pau” s’ha de pactar amb els enemics, i s’ha de pactar precisament quan hi ha conflicte. Quina ximpleria.
Tothom sap que la “pau” només té sentit si és el resultat de la victòria. Així ho apliquen tots els governs del món, i l’espanyol no pot pretendre ser-ne una excepció. Ja ho deia el mateix general Franco, que va començar celebrant els “Anys de la Victòria” per acabar celebrant els “Anys de pau”. Que la consecució de la victòria allargui els conflictes, i per tant incrementi el nombre de víctimes, és un efecte col·lateral de poca importància comparat amb els beneficis d’una “victòria” sobre l’enemic, o fins i tot amb els beneficis que produeix el mateix allargament del conflicte.
Sembla, doncs, molt assenyat el pensament imperant (malgrat alguns dubtes puerils de Zapatero) que no es pot pagar cap preu per la pau. Les vides humanes que puguin quedar pel camí no justifiquen concessions a l’enemic. Només faltaria que per estalviar la mort de noves víctimes de la violència, el Govern espanyol hagués traït la pàtria espanyola, complint la llei que estableix que els presos han d’estar el més a prop possible de les seves llars!. Quina importància tenen aquestes, o futures víctimes, al costat dels beneficis polítics de castigar els familiars dels presos (com també ho fa el govern israelià amb els familiars dels activistes palestins) ?.
La pau no és desitjable per ella mateixa, si no és com a resultat de la victòria. Els morts que hi pugui continuar havent en aquesta cursa cap a la victòria encara poden ser rendibilitzats per fer més sonada la victòria. Guerra, doncs, a la pau!
Arxivat sota: Política espanyola, Terrorisme
