Tant a Madrid com a es van manifestar totes les forces democràtiques que estan en contra d’ETA. No hi van voler ser, evidentment, ni Batasuna, ni el Partit Popular, ni la seva sectorial anomenada Víctimes del Terrorisme, senzillament perquè aquests no estan en contra d’ETA. Per motius evidents, està clar, però el que els preocupa a uns i altres no és l’acció d’ETA.
No és cert tampoc que tots els integrants d’aquesta aliança Batasuna-PP s’alegressin de la represa d’atemptats per part d’ETA, perquè els abertzales, tret del sector més dur d’ETA, haurien preferit segurament donar una mica més de marge a la negociació que no havia ni començat. És possible que ara els abertzales per una banda i el Partit Popular per una altra pretenguin respondre els partidaris de la pau i del diàleg amb contramanifestacions on el que es posarà de relleu no serà l’objectiu de la pau, sinó la negociació (ja sigui per reclamar-la o per negar-la).
Sigui com sigui l’aliança Batasuna-Partit Popular ha funcionat en el sentit d’impedir donar una imatge d’unitat dels partits polítics, i deixar ben clar que tant es pot reclamar la pau com la guerra, de la qual se n’espera la victòria està clar. És una estranya pinça política que, amb tot un altre sentit i amb uns altres protagonistes, ja té el seu antecedent en l’aliança entre IU i el PP per tombar el govern de Felipe Gonzàlez. I és que soint, els extrems es toquen i sempre n’hi ha de disposats a aliar-se amb el diable.
Arxivat sota: Política espanyola, Terrorisme
