S’ha de reconèixer que aquesta vegada les institucions espanyoles han funcionat correctament i amb la celeritat que la urgència de la situació requeria. Ja fa temps que al si d’ETA hi ha un sector que està cansat de la lluita armada i que busca desesperadament una sortida mínimament decent per a deixar les armes. De fet es conformarien amb una aplicació de la llei, és a dir l’acostament dels presos a presons del País Basc i concedir els beneficis penitenciaris que es concedeixen a la resta de presos, i ben poca cosa més. Però també saben els espanyols que la fi dels atemptats els deixaria sense arguments per atacar el nacionalisme democràtic, que sense violència podria posar en marxa un procés cap a l’autodeterminació. El Partit Popular ho va veure molt clar, i davant de l’estúpida acció de Zapatero que volia aprofitar el cansament Etarra per apuntar-se l’aparent mèrit d’haver acabat amb el terrorisme, va boicotejar tot el procés de pau fins aconseguir l’objectiu: Que ETA tornés a les armes, i de passada engruixudir l’afiliació de la seva Associació de Víctimes del Terrorisme. El PP en aliança amb el sector dur d’ETA, el que encara no està cansat de la lluita armada, havien guanyat la primera batalla.
Després de Barajas el xampany francès va tornar a brollar espumejant: la Moncloa ja era més a prop per a Rajoy. Però heus aquí que la perversitat dels abertzales supera tot l’inimaginable. I malgrat les declaracions d’hostilitat manifesta del govern, donant per acabat el procés de pau i amenaçant-los de no deixar-los presentar a les eleccions municipals, surt l’Otegi i encara té la barra de dir que encara és possible la pau, que demanaran a ETA que aturi les accions armades, que ells estan pel diàleg… Es pretenia que els Otegui, Permak, LAB i companyia s’encenguessin aïrats, amenaçants, i en canvi amb les seves declaracions conciliadores tornaven a posar en perill l’estratègia del Partit Popular. Per això han hagut de recórrer a la Justícia perquè donés una altra atzagaiada a l’esquerra abertzale per fer-los desistir de la seva obstinada actitud a favor de la pau. La revisió de les condemnes de l’entorn juvenil de Batasuna, pot ser la gota que acabi de fer descantar la balança a favor del sector dur d’ETA que no creu en la negociació. De tota manera, si amb això no n’hi hagués prou caldria enviar a la presó al mateix Otegui o potser il·legalitzar el sindicat LAB o el Partit Comunista de les Terres Basques, o les associacions de familiars de presos, o la conjunció copulativa de la llengua basca (eta)…
El que calgui per retornar a la situació d’abans, a aquella normalitat a la qual ja estàvem avesats, que permetria definitivament fer tornar al poder al Partit Popular.
Arxivat sota: Política espanyola, Terrorisme
