L’ex president del Govern espanyol admetia que ara ja sap que a l’Iraq no hi havia armes de destrucció massiva, però que aleshores, quan va decidir participar en la guerra, no ho sabia o es pensava que sí que n’hi havia. I ell, vetllant pels interessos espanyols, personalitzats en les empreses que podrien fer el seu negoci amb aquella aventura i en el prestigi que ell mateix adquiria davant del Totpoderós, bé havia de prendre una decisió.
Moltes empreses americanes han sortit molt beneficiades de la guerra, i de les espanyoles en tenim molta menys informació però probablement també. Aleshores, ell no tenia perquè escoltar el pretès clam popular que li deia No a la guerra si tenia davant seu l’oportunitat de fer el negoci del segle. És més, ell va dir, ahir, que tothom es pensava que a l’Iraq hi havia les armes de destrucció massiva, pretext ideal per a encetar la guerra. I en aquest tothom hi ha des del President dels Estats Units al mateix George Bush, passant pel seu màxim assessor en defensa ben relacionat amb les empreses que es beneficiaven del conflicte. No podíem pas pretendre que davant de veus tan autoritzades, el President espanyol escoltés la veu de la xusma que bramava pels carrers.
Bé. No hi havia armes de destrucció massiva. I què? Quina importància tenen els morts i la destrucció del país, si ell actuava a fi de bé. No pretendrà ningú ara jutjar-lo. A ell en tot cas l’ha de jutjar la història.
Arxivat sota: Política Internacional, Política espanyola
