De dotze a tres no hi va res

Tenim una Justícia que no ens la mereixem. Els jutges van veure molt clar que el cas de De Juana Chaos era una ocasió perfecte per donar suport a les tesis del partit i frustrar així el procés de pau. El pres etarra ja havia complert la condemna imposada pels delictes pels quals havia estat jutjat, i per tant de dreta llei tocava deixar-lo anar al carrer. Però com que políticament no convenia, es van inventar la història d’uns articles que, segons com es llegissin, es podia arribar a intuir que potser insinuava que estava en contra d’uns jutges i d’uns responsables penitenciaris, a qui potser no els volia cap bé.

Afortunadament, aquests articles els ha llegit poca gent, perquè si no a més d’un aficionat al dret li podria caure la cara de vergonya per no entendre res de res de la sentència que el condemnava a 12 anys per aquests articles. Però, qui ha dit que la funció de la Justícia sigui “fer justícia”? l’objectiu era torpedinar el procés de pau, i per tant no calien tants miraments ni escrúpols de formalismes pretesament jurídics.

Ara, un cop sembla liquidat el procés de pau, ja no és tant necessari mantenir una sentència que podria fer quedar en ridícul la judicatura espanyola. Deixar-ho en tres anys queda bé, perquè d’aquesta manera encara podran posar a provar el govern Zapatero i tirar-li per la cara la seva veleïtat amb el terrorisme si preté aplicar-li el règim penitenciari que li correspondria per haver complert ja més de la meitat de la pena imposada. L’estratègia és bona, doncs, perquè manté el pres a la presó amb l’esperança que la seva mort pugui crear una forta agitació al País Basc, i alhora s’incita el PSOE a cometre la villania d’aplicar un reglament penitenciari que permetria als populars acusar-los de traïdors i de mil coses més.

Tenim una justícia que no ens la mereixem!