CANVI CLIMÀTIC?

Darrerament sembla que s’ha posat de moda parlar del canvi climàtic. De fet ja feia temps que ho predicaven els grups ecologistes, però amb bona lògica els governs i les grans empreses no en feien cap mena de cas. Després va venir Al Gore per acabar d’embolicar la troca, i sembla que algú s’ho ha pres una mica més seriosament. No oblidem que Al Gore va ser un candidat a la presidència dels Estats Units, amb un programa que no incloïa ni signar el compromís de Kyoto ni gaire res a nivell mediambiental. Però un cop fracassar en l’intent, els seus assessors li devien fer veure que podia tenir més futur polític seguint la via ecologista que reintentar les presidencials.

Però bé. Ja estem avesat a crides catastrofistes, visions apocaliptiques i pessimistes integrals. Si fos cert això de les conseqüències del canvi climàtic els governs ja faria temps que estarien fent-hi alguna cosa. I ja veiem que res de res. Alguns, suposo que per enfotre-se’n, diuen que hem de tancar l’aixeta quan ens rentem les dents o no deixar que quedi encès el llumet pilot del televisor.

Si fos cert que el canvi climàtic fos una amenaça per a la humanitat de ben segur que no permetrien que es fabriquessin cotxes de gran consum o que poden assolir velocitats prohibides, potenciarien de veritat les energies netes i renovables, no permetrien l’especulació urbanística amb milers de pisos buits i gent amb doble vivenda, en definitiva renunciarien al creixement accelerat que portem ara. Millor dit, renunciarien al creixement, perquè això del creixement sostingut és una gran farsa que s’han inventat els que ja estan d’acord amb el que es fa ara però que volen presumir d’ecologistes.

Canvi climàtic, doncs? Ai ca. Ho diuen per entretenir-nos. Encara que també hi ha qui acostumat a especular, especula també amb la possibilitat que una primera fase d’aquest canvi afectaria només la zona dels tròpics i encara faria més habitable i rendible zones més properes a l’àrtic… per tant, no tothom hi perdria, doncs!