Tot està sortint a la perfecció. Abortat el procés de pau que hauria portat a la nefasta i intolerable desaparició d’ETA, ara es tracta d’acabar de brodar la peça. No hi fa res que la sentència que declarava il·legal Batasuna deixés clar que els seus dirigents i militants no quedaven il·legalitzats ni tan sols suspesos de drets polítics, ja que només se’ls impedia actuar en nom de l’organització; no hi fa res que la llei de partits especifiqui que perquè una organització es pugui considerar hereva de la il·legalitzada Batasuna ha de tenir al seu sí una significativa presència en la direcció d’elements del grup il·legalitzat. No hi fa res. Els jutges no necessiten ni mirar-se les lleis ni llegir-se els recursos. Era evident que políticament convenia impedir que els 200.000 votants de l’esquerra abertzale no tinguessin cap opció per votar que tingués la mateixa ideologia política (que totes les ideologies siguin legítimes constitucionalment no s’ha de tenir en compte en aquest cas). I els jutges han seguit adequadament les instruccions.
Del que es tracta, un cop trencat el procés de pau, és assegurar-se que els etarres no cometran la villania de quedar-se amb els braços plegats, i limitant-se a queixes i protestes verbals, com fan els batasunos. Es tracta d’aconseguir més socis per a l’ATV, i esperar la col·laboració d’ETA amb algun que altre atemptat. El sector dur d’ETA haurà guanyat, però també els qui tant beneficis treuen de l’existència del terrorisme. Les ampolles de xampany esperen a la nevera.
Arxivat sota: Política espanyola, Terrorisme
