JUSTÍCIA A LA CARTA

Un cop certificada la fi de la treva per part d’ETA (de fet només ETA podia trencar-la, perquè només ETA l’havia iniciada), la maquinària política s’ha posat en marxa.

L’empresonament de De Juana Chaos, la revisió de la imputació a Otegui, la detenció d’Etarres al sud de França… Es tracta, més que res de fer un cop d’efecte i simular que es tornen a posar durs en la lluita contra el terrorisme. Amb això el govern, igual que el govern anterior, sap que pot comptar amb la Justícia que atén exclusivament a raons polítiques per a prendre una o altra decisió.

Al si d’ETA, per exemple, sempre hi ha hagut policies infiltrats, els quals, quan han estat descoberts, s’ha comprovat que havien actuat al seu si recolzant les posicions més dures de l’organització. I en cap cas per evitar cap atemptat. Només quan els convé, de cara a la imatge exterior, com ara, van i els detenen. Els tenen perfectament localitzats, i els van a buscar quan els convé.

Sort que la condemna pels articles de De Juana va caure en un moment en què els jutges tenien unes determinades instruccions, però si fos ara, per dos articles igual li posen una pena de vint anys. Les sentàncies cauen en funció dels interessos de cada moment. El govern té una Justícia a la carta.