A arbre caigut, tothom en fa estelles. Ara, quan ja comença a quedar lluny allò del mur de Berlín i de l’Alemanya comunista, algú ha simulat trobar un document que desmostra que la policia o els militars comunistes tenien ordres de disparar a matar si algú intentava creuar el mur. I aquestes ordres incloïen dones i nens. Gran descoberta!
Probablement, els mitjans de comunicació d’aquí no ens han sabut donar la notícia en tota la seva dimensió. Probablement, no es tracta de cap troballa, ni de cap investigació històrica, sinó d’una simple picabaralla més de les que acostumen a tenir els polítics, i per tant la notícia s’hauria de llegir en clau d’actualitat i no de reflexió sobre el passat. És aquella estratègia que segueixen sovint els polítics americans: quan volen desacreditar algú, remenen en el seu passat per si hi troben alguna cosa que pugui fer-li malbé la seva imatge davant l’opinió pública. Qui no té pecats de juventut, algun que altre porret, algun amor prohibit, alguna amistat no recomanable… Per aquí va la cosa.
Perquè, com a descoberta, el tema de val gran cosa. No cal anar a buscar instruccions salvatges als militars de l’era comunista. En podríem anar a buscar en tots els exèrcits i policies del món, els d’ara i els d’abans. Només cal veure les imatges que sovint ens ofereixen per la televisió (que ja han passat per censura!), on es veu com reprimeixen amb miraments semblants, manifestants del tipus que siguin. La imatge d’aquells policies apallisant uns vells asseguts a terra, de l’època de la transició espanyola, va donar la volta al món.
Però és que tots hem vist imatges semblants de qualsevol país. Les policies i els exèrcits surten tots del mateix patró. I no és que tots siguin uns insubordinats que cometin excessos, (la disciclina sol seu una de les seves qualitats més destacades) sinó que es limiten a complir les ordres, com els policies comunistes, els espanyols, els israelians, els americans o els mossos d’esquadra.
Arxivat sota: Política Internacional
