LA TRAICIÓ DELS COREANS

El segrest d’un grups de ciutadans de Corea a Afganistan s’ha resolt de la pitjor manera possible. El govern de Corea ha cedit al xantatge dels segrestadors i ha acceptat una retirada de les seves tropes i dels seus cooperants del país centrasiàtic. I total per salvar dues desenes de vides de simples ciutadans que pretenien fer una ben minsa aportació personal a aquell país.

L’actitud del govern coreà contrasta amb la fermesa de la gran majoria dels governs del món, inclòs el nostre està clar, que tenen clar que l’Estat no té perquè doblegar-se davant d’aquestes foteses. La intervenció dels governs, amb els respectius exèrcits, a aquesta zona del món obeeeix a interessos d’estat que haurien d’estar molt per damunt dels interessos particulars d’uns ciutadans. Afortunadament, la majoria dels països del món tenen clar que la funció de l’Estat no és ni ha estat mai salvaguardar els interessos dels seus ciutadans. La vida d’unes desenes de persones, com la vida de possibles víctimes del terrorisme, no mereixen cap concessió per part de l’Estat. Així ho han entès, per exemple a casa nostra els dos grans partits espanyols, que sempre han optar per mantenir el conflicte armat amb els terroristes abans que qualsevol negociació.

La funció dels estats, i dels seus exèrcits, és precisament defensar-se d’aquesta ciutadania, que per interessos mesquins podria alterar les altes fites de l’Estat, en majúscules.