LA PERVERSITAT D’HUGO CHÁVEZ

Era evident que el referèndum que havia convocat Hugo Chávez per a reformar la Constitució estava amanit d’entrada. Què podria fer, sinó, un dictador com ell!. A més, quan un govern convoca un referèndum és sempre per a guanyar-lo. I així ho deien els mitjans de comunicació més solvents i ben informats del país. Per tant, no podien pas anar errats.

El que passa és que precisament per fer-los quedar malament, i per simular que Chávez és un demòcrata, va permetre que sortís el resultat que sortís. Molt ajustat però suficient com per a no poder tirar endavant la reforma proposada. I com a bon dictador, tal com ja havien pronosticat tots els mitjans de comunicació solvents i ben informats, Hugo Chávez, tan poc demòcrata com és, no podia pas acceptar un resultat advers, i per tant ell no faria cas del resultat.

Però altra cop la perversitat del dictador ha fet que, per a fer quedar malament els seus adversaris, hagi simulat acceptar democràticament el resultat, tot anunciant que plegarà tan bon punt hagi complert el mandat per al qual va ser elegit.

I naturalment, un home tan totalitari com ell continua creient que ha de mantenir les seves tesis, tot i haver estat derrotat a les urnes. És com si els socialistes continuessin amb les seves tesis d’esquerres si fossin derrotats a les eleccions del mes de març, o com si els d’Esquerra encara s’entestessin a defensar les posicions sobiranistes en cas de perdre les properes eleccions.

És la perversitat intrínseca de l’Hugo Chávez, maquiavèlic com ningú, capaç de comportar-se com un demòcrata per dissimular el seu esperit totalitarista.