En una situació de crisi com la que vivim és evident que cal que tots “arrimem el hombro” com diríem els catalans. No podem pensar que la resolució dels problemes econòmics ens vingui com per art de màgia si no hi aportem tots el nostre granet de sorra.
I pel que es veu, hi ha un sector de la societat que una vegada més fa ostentació de la mesquinesa i manca de solidaritat. Estan tancant empreses i comerços a dojo perquè ha baixat dràsticament el consum. I lògicament, si no hi ha un mínim de beneficis no val la pena mantenir la fàbrica o la botiga oberta.
Els empresaris i les classes més benestant, conscients de la situació, continuen amb el seu ritme de consum habitual, però està clar numèricament són molt pocs i ben just si arriba per a mantenir empreses i comerços de més alt standing.
En canvi, la mesquinesa i la insolidaritat de la classe treballadora fa que aquesta redueixi el consum: ja no compri pisos ni cotxes, limiti el consum dels productes bàsics i prescindeixi d’altres productes i serveis que fins ara utilitzava. I està clar, això és el que provoca la baixada de les vendes i la posada en fallida de molts establiments.
I el pitjor del cas és que aquests treballadors encara tenen la barra de donar excuses de mal pagador: “que si han quedat a l’atur o tenen por de perdre la feina, que si tenen un sou que no els arriba a final de mes, que si s’han encarit excessivament els preus, que si els bancs els han apujat els tipus d’interès, que si prefereixen guardar-se un raconet per prevenir temps pitjors…” Excuses!
És la seva insolidaritat i mesquinesa el que ens arrossega a tots a una crisi imparable. Algú hi hauria de fer alguna cosa, no?
Arxivat sota: economia
[...] Cinicat: [...]