Una nova esperança il·lumina els nostres cors

Potser perquè és Nadal, però avui s’ha encès una nova llum que ens omple d’il·lusió i d’esperança en un futur millor. Ja sabem que vivim temps difícils, que hi ha problemes de tot tipus i que les solucions no són fàcils, però, com deia el Zapatero comencen a veure’s els primers brots verds, o la llum que ens senyala el final del túnel. L’estrella de Nadal ens guia cap al bon port, cap a un món millor.

Potser algú em dirà que em deixo portar per l’esperit de joia nadalenca, per l’optimisme que es respira als aparadors de les botigues i als copiosos àpats d’aquestes festes. Però crec que avui hi ha motius per a l’esperança. I vés per on (en castellà diuen allò de “no hay mal que por bién no venga”), la sortida de tot plegat podria venir d’un desacord entre els nostres representants polítics. Creuem els dits i encomanem-nos al bon Jesuset perquè finalment, la setmana que ve no s’arribi a un acord per a aprovar la nova llei de Vegueries.

Sí, sí. Aquesta pot ser la nostra esperança. El totpoderós dirigent i portaveu socialista, Miquel Iceta, ho ha dit ben clar: ‘SI RESULTA QUE NO TENIM EL CONSENS SUFICIENT, ENS HAURÍEM DE DEDICAR A UNA ALTRA COSA, PERÒ LLAVORS DEIXEM-HO PER SEMPRE MÉS’. Seria el millor regal de Reis (el Pare Noël ja haurà fet tard), que els Iceta, Mas, Montilla, Puigcercós, Duran, Carod, Zaragoza, Camacho, i tuti quanti es dediquin a una altra cosa: a fer llonganisses, a vendre peix, o a posar llacets al gat, tant se val. Però l’important és que es dediquin a una altra cosa!