En defensa del terrorisme

Sort n’hi ha que els anomenats Governs d’Esquerres s’acontenten amb accions i gestos purament simbòlics; i els seus votants xalen orgiàsticament amb aquests gestos, encara que les polítiques reals siguin tan conservadores com les que fan els que es diuen directament de Dretes.

Ara mateix el Govern català i l’espanyol han fet l’acte simbòlic de desgreuge a la memòria del President Lluís Companys. Però ara n’hi hauria alguns que pretendrien que la Justícia anul·lés formalment el judici que va portar-lo a la seva execució. És evident que això és una ximpleria. Seria tan com admetre la il·legitimitat del principal grup terrorista espanyol del segle XX, que per a defensar les essències pàtries va provocar una guerra i una repressió amb més d’un milió de morts. La Justícia sap que el terrorisme, quan ho és de veritat, quan no s’entretén en menudalles de petites bombes artesanals, i sobretot quan defensa els ideal d’una Espanya Unida, Gran i Lliure, és perfectament defensable. A cap jutge se li acudiria il·legalitzar cap grup polític per no voler condemnar el terrorisme més brutal de la Història d’Espanya, ni empresonaria ningú per instigar la violència si és en defensa dels principis que el van inspirar.

Per això mateix no és probable que la Justícia espanyola vulgui anul·lar ara un judici com el que es va fer al President Companys. El terrorisme, si és un terrorisme d’Estat i amb uns ideals patriòtics concrets és perfectament defensable.