Contra el canvi climàtic?

Primer va ser Barcelona, després Singapur, i finalment serà Copenhagen. Moltes cimeres per a no res. Si els compromisos de Kyoto, tot i el vergonyós sistema de compra de quotes de contaminació, no es va complir, hi ha dues opcions: adoptar nous compromisos per a incomplir-los igualment, estratègia típicament Zapateril, o no adoptar compromisos concrets que tothom pugui signar i que ningú pugui dir que no ha complert.

Diguem-ho clar: el canvi climàtic els importa una merda. Primer van optar per dir que no estava demostrat que hi hagués cap canvi climàtic, o que aquest fos produït per la contaminació, o que els seus efectes haguessin de ser tan nocius. Després, no podent sostenir més aquestes tesis, argumenten que els seus efectes seran a llarg termini o que en tot cas afectarà sobretot els països pobres… és a dir, cap problema.

Acordaran, això sí, compromisos genèrics: “lluita contra el canvi climàtic” “reducció de gasos contaminants”… però sense compromisos reals ni xifrables, perque`ningú pugui dir que els han incomplert com ha passat amb els de Kyoto. O no hi posem xifres, o n’hi posem a llarg termini. Res de proposar-se reduir un 5% les emissions de l’any que ve, val més proposar-se reduir-les un 50 o un 80% però per a finals de segle i sense terminis.

Qui dies passa, anys empeny… D’aquí a cent anys tots calbs… I als qui vinguin després, que els bombin!