Millet, i malgrat tot té tota la raó

El cas Millet ens està sortint fins i tot a les sopes. I els mitjans de comunicació, un cop obert el sumari tenen un munt d’anècdotes i detalls sucosos que van traient amb comptagotes: tampoc és qüestió de matar tot el que és gras!.

Fins i tot n’hi ha que han retret que s’havien carregat als compte del Palau (al de la Música, i per tant al de la Generalitat, i per tant al de casa) factures de sis mil euros per guarnir de flors el Palau el dia del casament d’una de les filles de Millet, o l’euro i mig del seu cafè amb llet. A veure si ens aclarim: una cosa és que l’individu, amb el consentiment o coneixement de tothom, fotés mà a la caixa i considerés la caixa del Palau amb la de casa seva que també convertia amb el seu “palau” particular. I l’altra és anar a buscar les pessigolles perquè carregava en el compte de l’empresa totes les seves despeses particulars; aquesta és una pràctica absolutament habitual, normal i acceptada en el món dels negocis.

O d’on es pensen que treuen les fortunes, els senyors? Treballant?
Au, va!